Tag Archive for: Jocs i Esports

Aquest primer trimestre del curs 19-20 s’ha jugat el V torneig de bàsquet 3×3 INS de Flix. Han participat 16 alumnes i 3 professors i  s’han pogut formar 5 equips.

Cada equip tenia un capità o líder. Els equips i capitans són:  Mirotic team, Sean Balanya, València Bàsquet, Joan Miquel Jorda, Força Lleida, Salvador Vila, Riba-roja Bàsquet, Andrew Nicholas Shattock i Bàsquet Flix, David Galindo.

La competició consistia en una lliga regular a doble partit i a continuació els primers equips jugaven les semifinals. Els 4 primers classificats de la lliga regular van ser Mirotic team, Riba-roja d’Ebre, València Bàsquet i Força Lleida. L’últim equip de la fase regular va ser Bàsquet Flix, que tot i quedar últim va demostrar un gran esperit de lluita i fair play.

Després de la fase regular es van jugar les semifinal, que van jugar el 1r contra el 4t, Mirotic Team contra Riba-roja Ebre, 29-25. La segona semifinal la van jugar València Bàsquet i Força Lleida, guanyant València Bàsquet per 17-5.

A continuació es va jugar la final pel 3r i 4t lloc, guanyant Força Lleida a Riba-roja Bàsquet per 46-27.

Per últim es va jugar la gran final, guanyant Mirotic Team a València Bàsquet per 10-2.

Cal destacar les ganes de jugar i empenta de tots els equips, i tots els partits va ser força disputats , amb marcadors força ajustats, això indica la igualtat i la competitivitat de tots els equips.

Com a punt a millorar, l’arbitratge dels partits. Per properes edicions s’intentarà trobar una solució a aquest problema.

Classificació final del V Torneig de bàsquet 3×3 IES de Flix.

1r Mirotic Team

2n València Bàsquet

3r Força Lleida

4t Riba-roja Bàsquet

5è Bàsquet Flix

Del 29 de novembre i fins el 14 de desembre l’escola Sant Miquel va exposar una variada mostra de joguines berbers. La iniciativa va sorgir de la Ibtissam Mahjouba, exalumna de l’escola que actualment cursa 2n de batxillerat a l’institut de Flix i que, tot just, està a punt d’acabar el seu treball de recerca que ha fet sobre els jocs, les distraccions i les joguines dels berbers

Es tracta d’un treball eminentment etnogràfic que ha suposat, bàsicament, la recerca a través de fonts orals ja que hi ha molt poques fonts escrites o documentals, i d’altra banda ha hagut de fer molta recollida de materials de joc o, en alguns casos, ha hagut de construir ella mateixa les joguines o implements dels jocs a partir dels relats que li han fet.

Les imatges mostren algunes de les joguines recollides, moltes de les quals ben conegudes per nosaltres (corda de saltar, boles, cèrcols, trenets, pilotes…) però el què les diferencia són els materials amb què estan fetes, sovint reciclats. Per exemple ha pogut recollir com es feien petites pilotes a partir d’anar cremant i desfent, amb cura, botelles de plàstic; o també ens presenta diversos tipus d’arrossegadors fets amb canyes, llaunes i pots, així com un trenet fet amb llaunes. Cal  destacar també les nines i la fireta, tot manufacturat. La nina segueix les característiques típiques de la zona de l’interior de l’Atles. Eren nines fetes de canya i abillades i guarnides amb retalls de roba, restes de llana, cordills i altres petits objectes que s’aprofitaven per a personalitzar la nina i fer-la a tractiva a ulls d’infant.

La mostra constava de dos vitrines amb un total de 33 joguines. D’aquestes, com acabem d’indicar, n’hi ha ben poques de comprades ja que les característiques de la cultura berber i el context on tradicionalment es desenvolupava no facilitava l’accés a comerços on comprar joguines. De tots els materials exposats sols destacaríem una baldufa de fusta com a joguina comprada, junt amb una tenda per a nines.

I per fi destacar, encara, un parell de jocs de taula o de tauler. El primer s’anomena sig i es fa amb dos canyes esberlades per la meitat, d’aquesta manera s’obtenen 4 canyetes. El joc és simple: es deixen caure les 4 canyetes alhora i, segons com cauen -cares còncaves o convexes- es té una puntuació determinada. El segon joc, thifar, es practicava directament a la terra o a l’arena de les zones desèrtiques o àrides. Per a jugar cal fer 6 forats, paral·lels tres a tres, que contenen 4 caragols cadascun. A partir d’aquí el joc segueix una dinàmica semblant als jocs de mancala, recollint tots els caragols i seguint la direcció contrària a les agulles del rellotge es van recollint i passant els caragols d’un forat a un altre.

A banda de la mostra de joguines la Ibtissam va fer una proposta d’aplicació d’alguns dels jocs que ha recollit en el seu treball de recerca. D’aquesta manera el divendres 29 de novembre va fer una presentació d’aquests jocs a l’alumnat de 1r i 2n de cicle superior de l’escola Sant Miquel -28 alumnes en total-. Per a fer la sessió de tarda va comptar amb la col·laboració de 4 companyes més que es van encarregar de dinamitzar els jocs.

Es va dividir l’alumnat en 3 grups, dos de 10 alumnes i un de 8, que van anar passant per tres zones de joc on, durant 20 minuts, practicaven els diferents jocs proposats. En dues zones es feien 2 jocs en cadascuna -per tant, 10 minuts de joc- i a la tercera zona se’n feien 4, a 5 minuts, donat que es tractava de jocs ràpids i senzills d’entendre. Entre aquests jocs més curs vam jugar al sig, a una mena de joc semblant a la gallineta cega però que es juga assegut -o dret-, però sense córrer. Al joc de les cinc pedretes, on vam poder veure la gran habilitat de les monitores! I encara vam fer un altre joc que, en aquesta ocasió, ens recorda al de l’anelleta i del punyet.

El joc més semblant que va presentar va ser el de la xarranca però en aquesta versió s’havia d’avançar la pedra o palet amb el peu, de casella a casella. I després van venir tres jocs de molt de moviment. El joc de les 7 pedres que combina la rapidesa, l’estratègia, la paciència i la habilitat en la construcció… Un altre joc que recordava el de “la rata corre” però, en aquest cas, hi ha més diversió donat que qui és perseguit pot tocar, dissimuladament a un company que és assegut i aquest, quan se li torna a passar per darrera, passa a ser perseguidor.

I per últim, el joc de “protegeix al teu companys”. L’objectiu d’aquest joc era el d’avançar d’un costat de camp a l’altre, protegint al teu company, de manera que l’equip contrari no el toqués.

L’experiència va resultar molt interessant doncs es va poder veure com es desenvolupaven les noies a l’hora d’explicar els jocs i dinamitzar-los, vam enregistrar vídeos i vam fer fotografies que deixen palès el bé que s’ho van passar tots plegats, i a més vam poder aprendre jocs ben curiosos! Segur que el treball de recerca de la Ibtissam resultarà ben interessant per a conèixer pràctiques lúdiques dels berbers que desconeixem.

A l’Institut de Flix, des del curs 2014-2015, plantegem un seguit d’activitats interdisciplinàries entre les matèries de tecnologia, visual i plàstica, educació física i geografia i història adreçades a l’alumnat de 1r d’ESO, vertebrades a partir de la presentació de jocs i joguines descobertes en els jaciments i assentaments arqueològics de les cultures i civilitzacions antigues. L’objectiu és apropar-nos al coneixement de la història de les primeres grans civilitzacions fluvials –Mesopotàmia i Egipte- passant per la Grècia clàssica, el món romà fins a l’època medieval, de la mà de la cultura lúdica d’aquells temps.

Aquests petits projectes de gamificació que anem duent a terme constaten un major interès de l’alumnat pels continguts de geografia i història, que passen a ser més significatius.

Enguany hem iniciat aquesta experiència proposant a l’alumnat la construcció de taulers de joc que es basin en el “procés d’humanització”. Al taller, en petits grups, han dissenyat i construït jocs de tauler, i a l’aula d’història els han presentat, valorat i han pogut jugar amb tots i cadascun dels jocs fets pels companys.

Per a la seva valoració s’ha tingut en compte:

  1. disseny i presentació
  2. materials (fitxes, targes, daus, normes del joc…)
  3. correcció, coherència i rigor històric

El resultat final ha estat la construcció de variats models de taulers semblants als coneguts jocs de l’oca, les escales i serps, els escacs, el tres en ratlla, el trivial, el monopoli…

Trobareu més informació a: http://ilercavona.blogspot.com

El cap de setmana del 25 al 27 d’octubre Albarracín va acollir les onzenes Jornades Nacionals de Jocs i Joguets dedicades, en aquesta edició, a reflexionar sobre els jocs, les joguines i les activitats educatives i lúdiques per a la igualtat. 

Es van presentar una dotzena de comunicacions, experiències i tallers didàctics relacionats amb el tractament de la igualtat en diferents àmbits: educatiu, lúdic, cultural i esportiu. Entre aquestes cal destacar la ponència de la Sra. Maria Costa, de l’Instituto Tecnológico de Producto Infantil y Ocio (AIJU) que va mostrar els diversos perfils dels nens i nenes actuals en relació al futur del jocs. Realment una molt bona reflexió sobre cap on va el món dels interessos lúdics dels nostres xiquets i xiquetes.

Biel Pubill, en representació de l’institut de Flix, va presentar la comunicació: Els jocs en temps dels moriscs, o como acostar-nos al patrimoni a través d’un itinerari lúdic. Es tracta d’una experiència pedagògica que duem a terme ininterrompudament des del 2010 l’institut de Flix, l’associació cultural Lo Llaüt i l’escola Sant Miquel d’Ascó. L’activitat consisteix en un recorregut lúdic pels carrers i places d’Ascó adreçat a l’alumnat de cicle superior de primària i dinamitzada pels nois i noies de 1r i 2n d’ESO de l’institut de Flix, que pretén donar a conèixer el patrimoni asconenc seguint, com a fil conductor, els jocs suposadament practicats ara fa quatre cents anys pels nens i nenes moriscs que vivien a la població.

L’experiència fou molt ben valorada pels assistents donat que esdevé una bona pràctica que és extrapolable a aplicar-la a altres indrets, de forma senzilla, i variant en tot cas i si es vol, la temàtica.

De resultes de la participació, els passats 30 i 31 de març, al Congrés Internacional: El joc tradicional avui: vigilància, projecció i utilitat social a Cangas del Narcea, organitzat per l’Associació del Bolo Vaqueiro, el Conceyu de Cangas del Narcea, la socieda Etnomotora Asturiana i l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals, on des de l’institut de Flix vam presentar una comunicació centrada en l’experiència lúdica-educativa del Tradijoc, vam tenir ocasió de conèixer diversos jocs i esports de llançament de diversos indrets de la península i d’altres llocs d’Europa.

Conseqüència d’aquell congrés ara, a l’institut i amb l’alumnat de 1r d’ESO, hem dut a terme tres sessions d’educació física dedicats a conèixer i practicar diversos jocs de llançament procedents d’altres comunitats i països del món. En aquesta ocasió hem treballat el Bolo Vaqueiro -esport tradicional asturià-, el bolo cantabro, el molkky –d’origen finlandès-, el kubb -originari de Suècia-, i el truc o petanca de cubs -que es practica a Vinaioli di Castellinaldo, Itàlia-.

De tots el bolo vaqueiro potser és el més espectacular pel so que produeix la bola en colpejar contra els petits bolos, la distància que agafen i la combinació d’habilitat, força i punteria…  També és curiós la quantitat de petits bolos que es col·loquen i que s’han de colpejar el més lluny possible.

El joc del KUBB també té molt d’èxit entre l’alumnat segurament degut al seu desconeixement. És un joc originari d’Escandinàvia i molt popular a la zona però que aquí ara comença a conèixer-se. El joc combina punteria i estratègia!

I també curiós és el joc del molkky, sobretot pel sistema de puntuació que té i l’habilitat i punteria que s’ha de tenir per a poder guanyar. Es pot estar perdent quasi tota la partida i al final, segons com cauen les peces, amb un cop de sort tot canvia. Es pot jugar un contra un o bé en petits grups.

Per últim la petanca amb cubs és un joc característic de zones de muntanya on es faria difícil jugar a la petanca donat que la bona baixaria per les pendents, i per això s’ha adaptat el joc jugant-hi amb cubs de fusta. En aquest joc hi influeix més la sort que no pas l’habilitat del jugador donat que difícilment pot calcular com caurà el cub de fusta. És aquest factor que fa que a alguns alumnes també els hi encanti jugar.

Trobareu més informació i imatges en aquest enllaç:

http://bpubill.blogspot.com/2019/06/jocs-i-esports-de-llancament.html

El passat dijous 16 de maig la població de Gandesa va acollir la quinzena edició del Tradijoc: trobada de jocs populars i tradicionals de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta de l’alumnat que cursa 1r d’ESO d’ambdues comarques.

Es tracta d’una iniciativa endegada ara fa quinze anys pel professorat del departament d’educació física dels instituts de Flix, Móra d’Ebre i Escola Santa Teresa, també de Móra d’Ebre, a la qual s’hi van afegir posteriorment l’institut Terra Alta de Gandesa, l’Institut Escola Mare de Déu del Portal de Batea, l’Institut Escola 3 d’Abril de Móra la Nova i l’Escola d’Educació Especial Jeroni de Moragas de Móra d’Ebre.

Enguany, a més i com a novetat, la trobada va tenir un rècord històric de participants reunint al voltant de 315 xiquets i xiquetes. Això és degut a que hi van participar, també, quaranta-cinc nois i noies d’Alemanya, Àustria i Letònia  que estan duent a terme un projecte ERASMUS amb l’institut escola de Batea. Aquest fet a donat peu a que s’hagi fet un recull dels jocs practicats, amb textos en català i anglès, que ha editat l’associació cultural Lo Llaüt d’Ascó, amb el patrocini del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. El llibret conté 28 jocs tradicionals de les Terres de l’Ebre entre els quals podem destacar el joc de les birles, les carreres de pedres, de sacs i amb els peus lligats, jocs de persecució com moros i cristians, jocs típics de romiatges com ara la corretja i estirar la corda, jocs de carrer com el tello o xelma, els quatre cantons, el mocador, les boles, la rebelluga…

La jornada es va iniciar a les 9:30 del matí amb la trobada de tots els participants al parc de les escoles velles de Gandesa i, a partir de les 9:45 i fins a les 14:00 els escenaris dels jocs van ser els carrers i places de Gandesa.

Es van preveure 18 grups heterogenis de 16/17 nois i noies dels centres educatius esmentats. Cada grup anava acompanyat d’un professor/a que vetllava per a seguir l’horari establert i la progressió per les diferents zones de joc. A més, en cada estació els alumnes trobaven a joves monitors que cursen 1r de Batxillerat de l’institut de Gandesa que s’encarregaven d’explicar els jocs i dinamitzar-los.

Un any més el professorat participant va qualificar la trobada d’èxit tant en participació, comportament dels participants com d’organització per això, un cop acabada la jornada ja s’ha començat a posar fil a l’agulla per a l’organització del 2020.

La consolidació d’aquesta trobada anual va fer, també, que se’n fessin ressò diferents i importants mitjans de comunicació com TV3, Canal 21, Diari de Tarragona…

Podreu trobar més informació d’aquesta trobada al bloc de Lo Llaüt: http://lollaut.blogspot.com/