Del 29 de novembre i fins el 14 de desembre l’escola Sant Miquel va exposar una variada mostra de joguines berbers. La iniciativa va sorgir de la Ibtissam Mahjouba, exalumna de l’escola que actualment cursa 2n de batxillerat a l’institut de Flix i que, tot just, està a punt d’acabar el seu treball de recerca que ha fet sobre els jocs, les distraccions i les joguines dels berbers.
Es tracta d’un treball eminentment etnogràfic que ha suposat, bàsicament, la recerca a través de fonts orals ja que hi ha molt poques fonts escrites o documentals, i d’altra banda ha hagut de fer molta recollida de materials de joc o, en alguns casos, ha hagut de construir ella mateixa les joguines o implements dels jocs a partir dels relats que li han fet.
Les imatges mostren algunes de les joguines recollides, moltes de les quals ben conegudes per nosaltres (corda de saltar, boles, cèrcols, trenets, pilotes…) però el què les diferencia són els materials amb què estan fetes, sovint reciclats. Per exemple ha pogut recollir com es feien petites pilotes a partir d’anar cremant i desfent, amb cura, botelles de plàstic; o també ens presenta diversos tipus d’arrossegadors fets amb canyes, llaunes i pots, així com un trenet fet amb llaunes. Cal destacar també les nines i la fireta, tot manufacturat. La nina segueix les característiques típiques de la zona de l’interior de l’Atles. Eren nines fetes de canya i abillades i guarnides amb retalls de roba, restes de llana, cordills i altres petits objectes que s’aprofitaven per a personalitzar la nina i fer-la a tractiva a ulls d’infant.
La mostra constava de dos vitrines amb un total de 33 joguines. D’aquestes, com acabem d’indicar, n’hi ha ben poques de comprades ja que les característiques de la cultura berber i el context on tradicionalment es desenvolupava no facilitava l’accés a comerços on comprar joguines. De tots els materials exposats sols destacaríem una baldufa de fusta com a joguina comprada, junt amb una tenda per a nines.
I per fi destacar, encara, un parell de jocs de taula o de tauler. El primer s’anomena sig i es fa amb dos canyes esberlades per la meitat, d’aquesta manera s’obtenen 4 canyetes. El joc és simple: es deixen caure les 4 canyetes alhora i, segons com cauen -cares còncaves o convexes- es té una puntuació determinada. El segon joc, thifar, es practicava directament a la terra o a l’arena de les zones desèrtiques o àrides. Per a jugar cal fer 6 forats, paral·lels tres a tres, que contenen 4 caragols cadascun. A partir d’aquí el joc segueix una dinàmica semblant als jocs de mancala, recollint tots els caragols i seguint la direcció contrària a les agulles del rellotge es van recollint i passant els caragols d’un forat a un altre.
A banda de la mostra de joguines la Ibtissam va fer una proposta d’aplicació d’alguns dels jocs que ha recollit en el seu treball de recerca. D’aquesta manera el divendres 29 de novembre va fer una presentació d’aquests jocs a l’alumnat de 1r i 2n de cicle superior de l’escola Sant Miquel -28 alumnes en total-. Per a fer la sessió de tarda va comptar amb la col·laboració de 4 companyes més que es van encarregar de dinamitzar els jocs.
Es va dividir l’alumnat en 3 grups, dos de 10 alumnes i un de 8, que van anar passant per tres zones de joc on, durant 20 minuts, practicaven els diferents jocs proposats. En dues zones es feien 2 jocs en cadascuna -per tant, 10 minuts de joc- i a la tercera zona se’n feien 4, a 5 minuts, donat que es tractava de jocs ràpids i senzills d’entendre. Entre aquests jocs més curs vam jugar al sig, a una mena de joc semblant a la gallineta cega però que es juga assegut -o dret-, però sense córrer. Al joc de les cinc pedretes, on vam poder veure la gran habilitat de les monitores! I encara vam fer un altre joc que, en aquesta ocasió, ens recorda al de l’anelleta i del punyet.
El joc més semblant que va presentar va ser el de la xarranca però en aquesta versió s’havia d’avançar la pedra o palet amb el peu, de casella a casella. I després van venir tres jocs de molt de moviment. El joc de les 7 pedres que combina la rapidesa, l’estratègia, la paciència i la habilitat en la construcció… Un altre joc que recordava el de “la rata corre” però, en aquest cas, hi ha més diversió donat que qui és perseguit pot tocar, dissimuladament a un company que és assegut i aquest, quan se li torna a passar per darrera, passa a ser perseguidor.
I per últim, el joc de “protegeix al teu companys”. L’objectiu d’aquest joc era el d’avançar d’un costat de camp a l’altre, protegint al teu company, de manera que l’equip contrari no el toqués.
L’experiència va resultar molt interessant doncs es va poder veure com es desenvolupaven les noies a l’hora d’explicar els jocs i dinamitzar-los, vam enregistrar vídeos i vam fer fotografies que deixen palès el bé que s’ho van passar tots plegats, i a més vam poder aprendre jocs ben curiosos! Segur que el treball de recerca de la Ibtissam resultarà ben interessant per a conèixer pràctiques lúdiques dels berbers que desconeixem.
